Estudio de los "Buccinacea" "(Neogastropoda: Gastropoda)" del Plioceno de l'Empordà (Catalunya). Descriptiva y sistemática

En el present treball es descriuen i figuren 13 espècies de Buccinacea (Neogastropoda, Gastropoda) procedents del Pliocè de l'Empordà. Per a realitzar aquest estudi s'han tingut en compte tant les troballes de camp noves com les ja existents i dipositades bé a col•leccions particulars bé a oficials. Quan el nombre d'individus ho ha permès, la descriptiva ha estat acompanyada de les següents dades numèriques: mida mínima (m), mida màxima (M), mida mitjana (x), desviació típica (s), variància (s2), intervals de la mitjana i de la variància, així com el coeficient de correlació (r), per a cada estadi de creixement. A causa de la confusió que s'ha creat amb la proliferació de gèneres i subgèneres dels Nassariidae, molts dels quals no estan ben definits, s'ha optat per considerar algunes espècies com a pertanyents al gènere Nassarius en el seu sentit més ampli

Archacogastropoda del Plioceno del Empordà, (Girona), Descriptiva y sistemática

En el presente trabajo se describen y figuran siete especies diferentes de Archaeogastropoda (Gastropoda) procedentes de los yacimientos del Empordà, Girona (España)

Algunos datos paleoecológicos y tafonómicos de un yacimiento pliocénico del Ampurdán

The fossiliferous beds of the "Cementerio de Ciurana (Gerona) ", have been studied from Taphonomy and Paleoecology viewpoints. The mode of formation of the fossil assemblages hardly implicates transport and the vertical successiori seems to represent a regressive sequence from former normal marine conditions

Euthyneura del Plioceno del Empordà (Girona). Descriptiva y sistemàtica

En el presente trabajo se describen.16 especies de Euthyneura procedentes del Plioceno ael Empordh. Girona. Para ello se ha tenido en cuenta tanto el material nuevo como el procedente de las colecciones ya existentes, Cuando el numero dc individuos lo ha permitido, la descripcion ha sido acompañada por los siguientes datos numericos: valor maximo (M), minimo (m), media (x). desviación tipica (S). varianza (s2). intervalos media y varianza. asi como el coeficiente de correlación (r)

Repartición geográfica y estratigráfica de los Gastrópoda del Plioceno de l'Empordà (Girona, Catalunya)

En el presente trabajo se da un cuadro de distribución geográfica y estratigráfica de las 115 especies de Gasterópodos conocidos hasta la actualidad en el Plioceno de l'Empordà, Girona

Algunos datos paleoecológicos y tafonómicos de un yacimiento pliocénico del Ampurdán

The fossiliferous beds of the "Cementerio de Ciurana (Gerona) ", have been studied from Taphonomy and Paleoecology viewpoints. The mode of formation of the fossil assemblages hardly implicates transport and the vertical successiori seems to represent a regressive sequence from former normal marine conditions

Repartición geográfica y estratigráfica de los Gastrópoda del Plioceno de l'Empordà (Girona, Catalunya)

En el presente trabajo se da un cuadro de distribución geográfica y estratigráfica de las 115 especies de Gasterópodos conocidos hasta la actualidad en el Plioceno de l'Empordà, Girona

Borings produced by presumed Pliocene Brachiopods from L'Empordà (Catalonia, Spain)

L'estimulant treball de BROMLEY & SURLIK (1973), on es descrivien en detall les marques produïdes pels braquiòpodes actuals i fòssils (Cretaci), va menar l'atenció dels paleontòlegs cap aquest interessant grup de pistes fòssils. Així veiem que el 1975, en dos treballs es descriuen perforacions similars produïdes per braquiòpodes del Cretaci superior de Bohemia (NEKVASILOVA, 1975) i al Triàssic de Polònia (MALKOWSKI, 1975). NEKVASILOVA (1976) troba aquestes perforacions en material procedent del Cretaci de Moràvia (Txecoslovàquia) i MICHALIK (1977) les descriu en material procedent del Triàssic dels Carpats. En el present treball hom assenyala la presència de Podichnus centrifugalis B. & S. a dos jaciments pliocènics de l'Empordà, situats al terme municipal de Vilacolum. Cal remarcar que aquesta és la primera vegada que se cita aquesta icnospècie sobre material de la península Ibèrica i, alhora, és la primera vegada que es troba en materials del Terciari. Hom cita igualment algunes traces fòssils trobades en aquests jaciments, com són Entobia sp., Oichnus simplex Bromley, impressions deixades per possibles braquiòpodes queilostomats, Meandropolydora sp., etc. Hom assenyala, també, l'abundància d'activitat perforant deguda a mol•luscs litòfags al jaciment de «Els Olivets», la qual afecta tant els clastes calcaris (tant d'origen orgànic com inorgànic) com la matriu que els envolta. Això suggereix l'existència de dues fases de perforació lligades a variacions en el nivell del mar